L'alguerès

INFORMACIÓ GENERAL

Nom del parlar segons els parlants: alguerès.

És un dialecte consecutiu.

Delimitació territorial: la ciutat de l'Alguer, a la costa nord-occidental de l'illa de Sardenya. Es tracta d'una àrea lateral i isolada. 

Delimitació territorial de l'alguerès.

Factors socials
Actualment els parlants catalans de l'Alguer són aproximadament 20.000. L'alguerès conviu amb el sard, llengua pròpia de l'illa de Sardenya, i amb l'italià, llengua oficial d'Itàlia. La influència del sard confereix al català de l'Alguer una fesomia força diferenciada de la resta de dialectes catalans. 

ASPECTES FONÈTICS

El vocalisme tònic de l'alguerès correspon al sistema majoritari del català i es compon de set fonemes repartits en quatre graus d'obertura.

Cal tenir en compte que els diftongs formats per i + u i u + i són en alguerès creixents. Ex. [kwína] ‘cuina’, [vjúra] ‘viuda’.

Pel que fa al vocalisme àton, hem de tenir en compte que històricament coincidia amb el del català central. Actualment, emperò, a causa de la influència continuada del sard, el sistema àton de l'alguerès ha obert la neutra [ə] a [a]. Ex. [‘kazas] ‘cases’, [‘para] ‘pare’, [na’bot] ‘nebot’.

Quant al consonantisme de l'alguerès, cal destacar:

1. Manteniment de la /v/. Ex. ['vi] 'vi', ['vaka] 'vaca'.

2. Rotacisme: en posició intervocàlica, la d es realitza com una ròtica bategant. Ex. ['vira] 'vida', [ru'ro] 'rodó'. De la mateixa manera, quan la l es troba en posició intervocàlica o en contacte amb una consonant, també es pronuncia com una ròtica bategant. Ex. ['vira] 'vila', ['ungra] 'ungla'.

3. Davant d'una consonant, la ròtica esdevé una lateral alveolar. Ex. [ʒal'mana] 'germana'. 

4. El grup consonàntic final -rn esdevé l. Ex. [iɱ'fεl] ‘infern’, ['fol] ‘forn’.

5. Les consonants palatals lateral i nasal es despalatalitzen en posició final. Ex. ['gal] 'gall'.

6. Tendència a les assimilacions consonàntiques. Ex. [um pɔ de 'vi] ‘un poc de vi’.

ASPECTES MORFOLÒGICS

1. Ús de l'article provinent del llatí ILLE, ILLU.

Cons. + masc. sing.	Voc. + masc. sing.	Masc. pl.	Fem. sing.	Fem. pl.
lo Ex. [lu 'para] ‘el pare’	l Ex. [la 'mara i l ‘para] ‘la mare i el pare’	los Ex. [lus 'paras]	la Ex. [la 'mara]	las Ex. [las 'maras]

2. L'article personal s'ha perdut, però les partícules xu i xa s'usen davant el nom de persones tractades de vostè.

3. El sistema de possessius és el següent:

Posseïdor únic	Masc. sing.	Masc. plur.	Fem. sing.	Fem. plur.
1a pers.	meu	meus	mia	mias
2a pers.	tou	tous	tua	tuas
3a pers.	sou	sous	sua	suas
Posseïdor divers	Masc. sing.	Masc. plur.	Fem. sing.	Fem. plur.
1a pers.	nostru	nostrus	nostra	nostras
2a pers.	vostru	vostrus	vostra	vostras
3a pers.	dellus /dellas	dellus/ dellas	dellus/ dellas	dellus/ dellas

4. El sistema de demostratius compta amb dos graus, tot i que el grau de proximitat presenta tant la forma aquest com aqueix. 

5. Com en balear, la primera persona singular del present d'indicatiu no té desinència. Ex. menj, obr. Així i tot, els verbs acabats en -iar presenten un increment velar. Ex. estudic, somic.

6. L'imperfet d'indicatiu de totes les conjugacions es construeix a partir de la marca temporal /va/. Ex. cantava, valeva 'valia', cusiva 'cosia', etc.

ASPECTES SINTÀCTICS

1. El verb ser s'empra com a auxiliar d'alguns verbs. Ex. són estades, s'eren enrabiats.

2. El passat (simple o perifràstic) se substitueix pel perfet. Ex. He caminat vs. caminí o vaig caminar.

3. Els clítics s'anteposen als infinitius. Ex. per mos confessar 'per confessar-nos'.

4. En les construccions interrogatives formades per un auxiliar i un participi, el participi s'anteposa a l'auxiliar. Ex. Fet l'has? enlloc de L'has fet?

ASPECTES LÈXICS

1. Arcaismes. Ex. llong 'llarg', froment 'blat', fontana 'font', etc.

2. Sardismes. Ex. anca cama’, cascar  ‘badallar’,  eba ‘egua’, etc.

3. Italianismes. Ex. màquina ‘cotxe’, assai ‘molt’, etc.