Els parlars baleàrics

INFORMACIÓ GENERAL

Nom del parlar segons els parlants: mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer.

Es tracta d'un dialecte consecutiu.

Delimitació territorial: les Illes Balears. Es tracta d'una àrea isolada i lateral, per la qual cosa aquest dialecte manté alguns dels trets més antics de la llengua catalana.

Delimitació territorial dels parlars balears

Factors socials

Per la seva condició illenca, els parlars balears s'han mantingut resguardats d'algunes influències lingüístiques castellanes que eren molt més presents en els territoris continentals. És per aquest motiu que els parlars balears conserven trets lingüístics que en el català continental han estat substituïts per la interferència castellana. Serà després de 1940 que el castellà interferirà fortament en els parlars balears. Actualment, l’afluència massiva de gent forana ha donat lloc a un panorama alarmant per al català a Palma, Calvià i Eivissa. 

ASPECTES FONÈTICS

Pel que fa al vocalisme tònic, podem distingir dos tipus de sistemes que conviuen en els parlars balears.

	SISTEMA TÒNIC 1
Trets característics	Manté la /ə/ (resultat de la e tancada del llatí vulgar), vocal que en català medieval havia estat pròpia de tot el català oriental. Ex. pira > ['pərə] ‘pera’, cepa > ['səβə] ‘ceba’.
Distribució territorial	Bona part del territori balear: -Quasi a tot Mallorca. -Meitat occidental de Menorca. -Gran part d’Eivissa. -Formentera.

	SISTEMA TÒNIC 2
Trets característics	Obre la vocal /ə/ tònica a /ε/. Ex. pira > ['pεrə] ‘pera’, cepa > ['sεβə] ‘ceba’.
Distribució territorial	-Poblacions de Binissalem, Alaró i Lloseta (Mallorca). -Meitat oriental de Menorca. -Extrem occidental d’Eivissa.

De la mateixa manera, en el vocalisme àton, també hi conviuen dos sistemes diferents.

	SISTEMA ÀTON 1
Trets característics	No redueix el sistema vocàlic posterior en posició àtona. D’aquesta manera:  /ɔ/, /o/ > [o] /u/ > [u] Ex. [po'za] ‘posar’, [ko'ral] ‘corral’.
Distribució territorial	Mallorca, excepte Sóller.

	SISTEMA ÀTON 2
Trets característics	Redueix el sistema vocàlic posterior en posició àtona. D’aquesta manera:  /ɔ/, /o/, /u/ > [u] Ex. [pu'za] ‘posar’, [ku'ral] ‘corral’.
Distribució territorial	-Sóller (Mallorca). -Menorca -Eivissa i Formentera.

Aquestes són algunes de les característiques més importants del consonantisme balear:

1. Manteniment de la /v/. A diferència del que s’esdevé en altres àrees, el manteniment de la /v/ té molta vitalitat.  Ex. ['vi] ‘vi’, i ['vakə] ‘vaca’.

2. Iodització en els grups c’l, g’l i li. La iodització no té connotacions de parla rural i es manté molt viva. En alguns casos la iod reultant dels grups c’l, g’l i li tendeix al grau zero. Ex. *vec'la > ['vejə] (> [‘veə]) ‘vella’, cochlearia > [ku'jerə] (>[ku'erə]) ‘cullera’.

3. Forta tendència a l'assimilació consonàntica:

3. 1. Quan una consonant oclusiva entra en contacte amb una altra oclusiva o una fricativa, l’oclusiva inicial tendeix a adoptar el punt d’articulació de la consonant que segueix. Ex. [dis'attə] ‘dissabte’, [kav'vərt] ‘cap vert’.

3. 2. En mallorquí i menorquí, quan una oclusiva o una sibilant alveolar entra en contacte amb una sibilant posterior, la consonant inicial desapareix i la segona sibilant s’africa. Ex. ['katsə] ‘capsa’.

3. 3. En mallorquí, és freqüent el rotacisme. Ex. [fən'tarmə] ‘fantasma’.

4. En mallorquí i menorquí, es manté l'oclusiva dels grups finals -nt i -lt. Ex. [‘molt]‘molt’.

ASPECTES MORFOLÒGICS

1. Ús de l’anomenat article salat, procedent del llatí ipsu, -a, -um. 

	Masculí	Femení
Singular	es	sa
Plural	es	ses

2. L'article personal conserva les formes del català medieval.

Masc. + cons.	Masc. + voc.	Fem. + cons.	Fem. + voc.
en Ex. En Josep	n’ Ex. N’Andreu	na Ex. Na Maria	n’ Ex. N’Aina

3. Manca de desinència de la primera persona del present d’indicatiu de totes les conjugacions. Ex. jo cant, jo parl.

4. Terminacions -am i -au per a la 1a i 2a persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació. Ex. cantam, cantau. 

ASPECTES SINTÀCTICS

1. En les combinacions verb + pronom feble, l’accent recau sobre el pronom.

2. En mallorquí i menorquí, encara perviu l’ús del verb ser com a auxiliar dels verbs inacusatius. Aquest és un fenomen en clar retrocés. Ex. Es cans són vinguts. 

ASPECTES LÈXICS

1. Coincidències lèxiques amb el català occidental: torcar 'eixugar', soll 'cort de porcs', arena 'sorra', etc. 

2. Arabismes: tafona 'molí d'oli', a betzef 'en abundància', etc. 

3. En menorquí, anglicismes: xoc 'guix', boínder 'balcó tancat per vidrieres', etc.

SUBVARIETATS
Mallorquí

El seu vocalisme tònic es caracteritza per l’ús de la neutra tònica gairebé arreu de l’illa (ex. pira > [‘pərə] ‘pera’), excepte a les localitats de Binissalem, Alaró i Lloseta (ex. pira > [‘pεrə] ‘pera’).

Pel que fa al vocalisme àton, cal tenir en compte que en mallorquí el sistema vocàlic posterior en posició no es redueix (ex. [po’za] ‘posar’). A Sóller, però, sí que es redueix (ex. [pu’za] ‘posar’). A més, els diftongs /kwa/ i /gwa/ àtons monoftonguen majoritàriament a [o] (ex. [‘aiɣo] ‘aigua’), excepte a Sóller, que monoftonguen a [u] (ex. [‘aiɣu] ‘aigua’).

D’altra banda, les paraules esdrúixoles acabades en -ia es pronuncien acabades en [i] (ex. [fə’mili] ‘família’). A Artà, Capdepera i Felanitx, però, es pronuncien acabades en [iə] (ex. [fə’miliə] ‘família’).

Pel que fa al consonantisme, cal tenir en compte que el mallorquí tendeix al rotacisme (ex. [fən’tarmə] ‘fantasma’). Un altre tret característic del consonantisme mallorquí és l’absència de l’absència de la d epentètica en els grups n’r i l’r (ex. [‘sεnrə] ‘cendra’). A més, destaca la desaparició de la primera consonant i l’africació de la segona en els grups formats per una oclusiva o una sibilant alveolar i una sibilant posterior (ex. [‘katsə] ‘capsa’, [dɔnət’sordəs] ‘dones sordes’). El mallorquí manté les oclusives finals dels grups -lt i -nt (ex. ['molt] 'molt').

Com en menorquí, quan l'article masculí plural es troba davant de consonant pren la forma ets (ex. Ets homos).

Quant a la morfosintaxi, destaca l’ús del passat perifràstic (ex. vares cantar) i l’ordre CD + CI dels pronoms febles (ex. Te don el llibre > El te don).

Menorquí

Pel que fa al vocalisme tònic del menorquí, cal destacar l’ús de la neutra tònica a la meitat occidental (ex. PIRA > [‘pərə] ‘pera’) i l’ús de la /ε/ tònica a la meitat oriental de l’illa (ex. PIRA > [‘pεrə] ‘pera’).

Dins el vocalisme àton del menorquí, cal destacar el fet que els diftongs /kwa/ i /gwa/ monoftonguin majoritàriament a [u] (ex. [‘aiɣu] ‘aigua’).

El tret més rellevant del consonantisme és la desaparició de la primera consonant i l’africació de la segona en els grups formats per una oclusiva o una sibilant alveolar i una sibilant posterior (ex. [‘katsə] ‘capsa’, [dɔnət’sordəs] ‘dones sordes’). A més, destaca el manteniment de l’oclusiva final dels grups –nt i –lt (ex. [‘molt] ‘molt’).

Com en mallorquí, quan l'article masculí plural es troba davant de consonant pren la forma ets (ex. Ets homos).

Eivissenc-formenterer

Pel que fa al vocalisme tònic de l’eivissenc-formenterer, cal destacar l’ús de la neutra tònica a la meitat oriental (ex. PIRA > [‘pərə] ‘pera’) i l’ús de la /ε/ tònica a la meitat occidental de l’illa d’Eivissa (ex. PIRA > [‘pεrə] ‘pera’).

Dins el vocalisme àton del menorquí, cal destacar el fet que els diftongs /kwa/ i /gwa/ monoftonguin majoritàriament a [u] (ex. [‘aiɣu] ‘aigua’), excepte a Vila, que no monoftonguen (ex. [‘aiɣwə] ‘aigua’). 

Com en mallorquí, les paraules esdrúixoles acabades en -ia es pronuncien acabades en [i] (ex. [fə’mili] ‘família’), excepte a Vila, que es pronuncien acabades en [iə] (ex. [fə’miliə] ‘família’).

A diferència de la resta de parlars baleàrics, les oclusives finals dels grups -lt i -nt s'emmudeixen (ex. ['mol] 'molt').

A diferència de la resta de parlars baleàrics, el contacte entre oclusiva i sibilant o sibilant i sibilant no produeix africació (ex. [‘kapsə] ‘capsa’; [‘səsə’batəs] ‘ses sabates). A més, l'article masculí plural manté la forma es davant vocal.