El rossellonès

INFORMACIÓ GENERAL
Nom de la llengua (identificació pròpia):

 El nom de rossellonès designa els parlars del Rosselló, Vallespir, Conflent i Capcir. La denominació es pot alternar amb la de català septentrional.

Hi ha qui s’havia referit a aquest parlar com a pirinenc-oriental, però aquest nom és refusable perquè fa referència al nom del departament francès (Pyrénées Orientales) que inclou altres parlars com l’occità.

Nombre de parlants:

El Rosselló té uns 250000 habitants, però només un 65 % són catalanoparlants. Dins dels catalanoparlants, cal tenir en compte que un 70% dels parlants són gent gran i que només un 20% són joves menors de vint-i-quatre anys. Ara bé, darrerament s’ha desvetllat una nova consciència lingüística que potser frenarà la situació de substitució lingüística.

ASPECTES FONÈTICS

 -D’una manera sistemàtica, el rossellonès no fa mots esdrúixols. Així doncs, paraules com música o botànica les diu com musíca o botaníca.

-El vocalisme tònic del rossellonès és el més simple de tots els dialectes catalans: té les cinc vocals castellanes: [a], [e], [i] , [o] , [u].

• La o tancada del llatí vulgar es va tancar a u (cançó>cançú). Així doncs, com que la o oberta va passar a ser la única o existent en rossellonès els parlants ja no van haver de diferenciar-la amb cap altra i, per tant, el grau de l’obertura de la o es va tornar mitjana: ni oberta ni tancada.
• Tampoc no distingeix entre es obertes i tancades. No distingeixen, per exemple, entre deu i déu.
• El diftong [‘wa] precedit de consonant velar [qwa], [gwa] ha monoftongat en [o]. Exemple: quatre>cotre, guapo>gopo.

-El vocalisme àton és el mateix que el central. Té tres vocals: la i, la u i la neutra. Tot i que aquestes tres vocals no es comporten exactament igual que el central. Diferències principals:

• La vocal neutra tendeix a elidir-se en determinats contextos:

1. Pretònica seguida de r. Exemple: parell ho pronuncien com prell.
2. En hiatus. Exemple: raïm ho pronuncien com a rim.
3. En posició finals de mots esdrúixols acabats en -ia. Exemple: albergínia ho diuen com esbargini.

• En d’altres contextos, la vocal neutra pot palatalitzar i tornar-se i.

1. Per assimilació vocàlica. Exemple: llegir ho diuen com lligir.
2. Per assimilació a la consonant palatal veïna. Exemple: genoll ho pronuncien com ginull per influència de la prepalatal.

• Per assimilació a una vocal tònica velar ([o], [u]) la vocal neutra pot tornar-se u. Exemple: esternut ells ho pronuncien esturnut.

-El sistema consonàntic rossellonès és semblant al central, tot i que té algunes petites deiferències:

• Ha inclòs la r uvular per influència francesa.
• Afegeixen un t de reforç per a les paraules que acaben en r. Exemple: dur ho dirien com durt.
• En llocs on el català central diu -ndr- els rossellonesos conserven la versió etimològica -nr-. Exemple: tendre ho diuen com tenre.

ASPECTES MORFOLÒGICS
-El rossellonès fa servir el sufix -aire molt més que el central. Exemple: caçador ho dirien com caçaire.

-El gènere dels mots no sempre coincideix amb l’estàndard. Exemple: diuen el sang o la segle.

-Els possessius són: meu, meua; teu, teua; seu, seua; nostre, nostra; vostre, vostra; llur, llura, llurs, llures.

-No tenen els superlatius orgànics en -íssim ni els perifràstics amb molt, en lloc d’això fan servir força o un munt. Exemple: per dir «una noia molt bonica» diuen «una minyuna força guapa». Per dir «un noi lletgíssim» diuen «un pallago un munt lleig».

-Desinència en -i de la primera persona del present d’indicatiu. Exemple. Jo canti, jo parli...

ASPECTES SINTÀCTICS

- Manca de la partícula no a les frases negatives. Exemple: per dir «no vindrà pas» diuen «vindrà pas». «Laigua és pas cara». «Ho sap pas».

-El verb «ser» s’usa sovint com a auxiliar en el pretèrit perfet de verbs de moviment i altres intransitius: som vingut, s’és tallat un dit, sum vist el peirer (he vist el paleta).

ASPECTES LÈXICS
-Presència d’alguns arcaismes com llestar per triar, oir per sentir, quelcom per alguna cosa...

-Presència d’occitanismes com ara let per lleig, nalt per alt, peirer per paleta, belleu per potser, peixoner per peixater, aurendola per oreneta...

-Gran influència francesa en paraules com roba per vestit, canart per ànec, comuna per ajuntament, apuprés per més o menys...

SUBVARIETATS
El capcinès és un subdialecte molt occitanitzant. La característica més singular que té és la [oe] procedent de la u llarga del llatí clàssic. Exemple: Toe per tu, foem per fum.

També destaquen els possessius miu, tiu, siu, miva, tiva, siva i un lèxic nodrit d’occitanismes.