El rossellonès
INFORMACIÓ GENERAL
Nom de la llengua (identificació pròpia):
-El rossellonès fa servir el sufix -aire molt més que el central. Exemple: caçador ho dirien com caçaire.
-Presència d’alguns arcaismes com llestar per triar, oir per sentir, quelcom per alguna cosa...
SUBVARIETATS
El capcinès és un subdialecte molt occitanitzant. La característica més singular que té és la [oe] procedent de la u llarga del llatí clàssic. Exemple: Toe per tu, foem per fum.
Nom de la llengua (identificació pròpia):
El nom
de rossellonès designa els parlars del Rosselló,
Vallespir, Conflent i Capcir. La denominació es pot alternar amb la
de català septentrional.
Hi ha
qui s’havia referit a aquest parlar com a pirinenc-oriental,
però aquest nom és refusable perquè fa referència al nom del
departament francès (Pyrénées Orientales) que inclou altres
parlars com l’occità.
Nombre
de parlants:
El
Rosselló té uns 250000 habitants, però només un 65 % són
catalanoparlants. Dins dels catalanoparlants, cal tenir en compte que
un 70% dels parlants són gent gran i que només un 20% són joves
menors de vint-i-quatre anys. Ara bé, darrerament s’ha desvetllat
una nova consciència lingüística que potser frenarà la situació
de substitució lingüística.
ASPECTES FONÈTICS
-D’una
manera sistemàtica, el rossellonès no fa mots esdrúixols.
Així doncs, paraules com música
o botànica
les diu com
musíca
o botaníca.
-El
vocalisme tònic del
rossellonès és el més simple de tots els dialectes catalans: té
les cinc vocals castellanes: [a],
[e],
[i]
, [o]
, [u].
-
La o tancada del llatí vulgar es va tancar a u (cançó>cançú). Així doncs, com que la o oberta va passar a ser la única o existent en rossellonès els parlants ja no van haver de diferenciar-la amb cap altra i, per tant, el grau de l’obertura de la o es va tornar mitjana: ni oberta ni tancada.
-
Tampoc no distingeix entre es obertes i tancades. No distingeixen, per exemple, entre deu i déu.
-
El diftong [‘wa] precedit de consonant velar [qwa], [gwa] ha monoftongat en [o]. Exemple: quatre>cotre, guapo>gopo.
-El
vocalisme
àton
és el mateix que el central. Té
tres vocals: la
i, la
u i
la
neutra.
Tot i que aquestes tres vocals no es comporten exactament igual que
el central. Diferències principals:
-
La vocal neutra tendeix a elidir-se en determinats contextos:
-
Pretònica seguida de r. Exemple: parell ho pronuncien com prell.
-
En hiatus. Exemple: raïm ho pronuncien com a rim.
-
En posició finals de mots esdrúixols acabats en -ia. Exemple: albergínia ho diuen com esbargini.
-
En d’altres contextos, la vocal neutra pot palatalitzar i tornar-se i.
-
Per assimilació vocàlica. Exemple: llegir ho diuen com lligir.
-
Per assimilació a la consonant palatal veïna. Exemple: genoll ho pronuncien com ginull per influència de la prepalatal.
-
Per assimilació a una vocal tònica velar ([o], [u]) la vocal neutra pot tornar-se u. Exemple: esternut ells ho pronuncien esturnut.
-El
sistema
consonàntic
rossellonès és semblant al central, tot i que té
algunes petites deiferències:
-
Ha inclòs la r uvular per influència francesa.
-
Afegeixen un t de reforç per a les paraules que acaben en r. Exemple: dur ho dirien com durt.
-
En llocs on el català central diu -ndr- els rossellonesos conserven la versió etimològica -nr-. Exemple: tendre ho diuen com tenre.
-El rossellonès fa servir el sufix -aire molt més que el central. Exemple: caçador ho dirien com caçaire.
-El
gènere dels mots no sempre coincideix amb l’estàndard.
Exemple: diuen el sang o la segle.
-Els
possessius són: meu, meua; teu, teua; seu, seua; nostre,
nostra; vostre, vostra; llur, llura, llurs, llures.
-No
tenen els superlatius
orgànics en -íssim ni
els perifràstics amb molt, en
lloc d’això fan servir força o un munt. Exemple: per dir «una
noia molt bonica» diuen «una minyuna força guapa». Per dir «un
noi lletgíssim» diuen «un pallago un munt lleig».
-Desinència
en -i de la primera
persona del present d’indicatiu. Exemple. Jo canti, jo
parli...
ASPECTES SINTÀCTICS
- Manca de la partícula no a les frases negatives. Exemple: per dir «no vindrà pas» diuen «vindrà pas». «Laigua és pas cara». «Ho sap pas».
-El verb «ser» s’usa sovint com a auxiliar en el pretèrit perfet de verbs de moviment i altres intransitius: som vingut, s’és tallat un dit, sum vist el peirer (he vist el paleta).
ASPECTES LÈXICS-Presència d’alguns arcaismes com llestar per triar, oir per sentir, quelcom per alguna cosa...
-Presència
d’occitanismes com ara let per lleig,
nalt per alt, peirer per paleta, belleu
per potser, peixoner per peixater, aurendola
per oreneta...
-Gran
influència francesa en paraules com roba per
vestit, canart per ànec, comuna per
ajuntament, apuprés per més o menys...
El capcinès és un subdialecte molt occitanitzant. La característica més singular que té és la [oe] procedent de la u llarga del llatí clàssic. Exemple: Toe per tu, foem per fum.
També
destaquen els possessius miu, tiu, siu, miva, tiva, siva i
un lèxic nodrit d’occitanismes.